100 km de caminata en tres días y medio por el segundo cañón mas grande del mundo, en pleno desierto de Namibia.
Eren les sis de la tarda i Christelle i jo tornàvem al campament quan de cop i volta vem veure un rinoceront, Ostres!! quina sorpresa, el teníem a no més de 15 metres , no sabia si alegrar-me perque feia varios dies que el buscàvem o espantar-me per por que ens ataquès, tot va passar mol
t ràpid, em vaig posar nerviós per primera vegada en tot el viatge, el rino ens va mirar als ulls i va sortir correns en la direcció oposada a la nostra, menys mal!!! Quin alivi!!!, aquella nit vaig sommiar que uns rinocerontets molt petits venien a la tenda a demanar-nos menjar, ufffff!!!!!!!
"Souris chérie, il y a deux touristes qui nous prennent en photo !"
Nous avons attendu 2 heures durant que les lions viennent boire à un point d'eau. A la tombée de la nuit, ils n'étaient toujours pas là... mais cette belle hyène s'est approché d'un pas tranquille.

Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire
Remarque : Seul un membre de ce blog est autorisé à enregistrer un commentaire.